El 29 de setembre de 1893 no va ser un dia més per a Benicarló. Les cròniques d’aquell dia ens expliquen que «al tren mixt de Barcelona, ​​i procedents de el Col·legi de la Bonanova, d’aquesta ciutat, arribaven a Benicarló els tres Germans de les Escoles Cristianes, que havien de constituir la Comunitat de La Salle».

Els Germans de La Salle responien així a la petició realitzada dos anys abans pel rector de la llavors vila de Benicarló, el Doctor D. Agustín Ferrrer i Ferré, per a la fundació d’un Col·legi Catòlic.

L’objectiu de D. Agustín era potenciar la formació humana i cristiana entre els xiquets i joves de la població, especialment entre els fills de famílies obreres. Inicialment havia fundat «El Gimnàs», un complex esportiu en què reunia a part de la joventut benicarlanda entorn d’activitats esportives i jocs, gràcies a la cessió gratuïta dels terrenys per part d’una bona senyora benicarlanda. A el mateix temps també havia creat la «Congregació de Sant Lluís Gonzaga» amb l’objectiu de promoure la vida religiosa entre els nens i joves, seguint el camí marcat a Tortosa i la seva diòcesi per, l’avui Beat, Sr. Manuel Domingo i Sol, a què el nostre poble tant deu en la seva dimensió religiosa.

A partir de les instal·lacions de l’Gimnàs es va projectar l’edificació de dos immobles, un d’ells destinat a la construcció d’un col·legi catòlic per a nens i l’altre per a una obra socioeducativa per a nenes, tot i que finalment es va destinar com internat dels alumnes procedents d’altres pobles de la comarca.

La part destinada a col·legi es va acabar en 1891. Encara faltaven dos anys per a l’arribada dels Germans i l’inici de les classes. La gran preocupació del Sr. Agustí Ferrer era aconseguir que una Congregació Religiosa es fes càrrec de la direcció de l’escola acabat de construir i a través d’ell es fomentés la formació religiosa dels xiquets benicarlandos.

Aconsellat pel seu amic, el metge Antonio Roig, que havia treballat a França, va contactar amb els Germans de les Escoles Cristianes oferint-los la direcció de la nova escola de Benicarló.

Al llarg de 1892 es van arribar als acords definitius per a l’arribada dels Germans: l’ensenyament seria gratuïta, el Sr. Cura es comprometia a lliurar mensualment 250 ptes. a la comunitat per al seu manteniment i es prometia l’enviament de tres Germans.

Acceptades per les dues parts aquestes condicions, D. Agustín Ferrer va dirigir cartes i circulars a diferents famílies de Benicarló sol·licitant-ajuda econòmica per al sosteniment de l’obra., A la qual immediatament van respondre diverses desenes d’elles.

Els Germans cridats a iniciar la vida lasal·liana a la nostra ciutat van ser: Gmà. Luis (Philippe Vedel Louis), Gmà. Adolfo Luis (Fernando Arquer) i Gmà. Esperato (Pere Serra). Després de la seva arribada, els Germans es van posar ràpidament mans a l’obra. El col·legi, amb cinc aules i capacitat per a 200 alumnes els estava esperant. Durant els dies 30 de setembre i 1 d’octubre es va procedir a la matrícula d’alumnes, sent el primer d’ells Vicente Sorlí Pellicer (mort el 25 d’agost de 1977).

Les classes van començar el dia 2 d’octubre, amb 72 alumnes. Tres mesos després eren 203 els alumnes inscrits, repartits en tres aules, superant totes les expectatives i possibilitats dels tres Germans. Per això es va sol·licitar l’enviament d’un quart Germà, petició que no es va poder atendre fins a maig de 1894, amb l’arribada de l’Germà Juan (Tomàs Fuster).

Arrencava així la marxa de l’obra lasal·liana a Benicarló.