Una mica d’història

 

El 29 de setembre de 1893 no va ser un dia més per a Benicarló. Les cròniques d’aquell dia ens expliquen que «al tren mixt de Barcelona, ​​i procedents de el Col·legi de la Bonanova, d’aquesta ciutat, arribaven a Benicarló els tres Germans de les Escoles Cristianes, que havien de constituir la Comunitat de La Salle».

Els Germans de La Salle responien així a la petició realitzada dos anys abans pel rector de la llavors vila de Benicarló, el Doctor D. Agustín Ferrrer i Ferré, per a la fundació d’un Col·legi Catòlic.

L’objectiu de D. Agustín era potenciar la formació humana i cristiana entre els xiquets i joves de la població, especialment entre els fills de famílies obreres. Inicialment havia fundat «El Gimnàs», un complex esportiu en què reunia a part de la joventut benicarlanda entorn d’activitats esportives i jocs, gràcies a la cessió gratuïta dels terrenys per part d’una bona senyora benicarlanda. A el mateix temps també havia creat la «Congregació de Sant Lluís Gonzaga» amb l’objectiu de promoure la vida religiosa entre els nens i joves, seguint el camí marcat a Tortosa i la seva diòcesi per, l’avui Beat, Sr. Manuel Domingo i Sol, a què el nostre poble tant deu en la seva dimensió religiosa.

A partir de les instal·lacions de l’Gimnàs es va projectar l’edificació de dos immobles, un d’ells destinat a la construcció d’un col·legi catòlic per a nens i l’altre per a una obra socioeducativa per a nenes, tot i que finalment es va destinar com internat dels alumnes procedents d’altres pobles de la comarca.

La part destinada a col·legi es va acabar en 1891. Encara faltaven dos anys per a l’arribada dels Germans i l’inici de les classes. La gran preocupació del Sr. Agustí Ferrer era aconseguir que una Congregació Religiosa es fes càrrec de la direcció de l’escola acabat de construir i a través d’ell es fomentés la formació religiosa dels xiquets benicarlandos.

Aconsellat pel seu amic, el metge Antonio Roig, que havia treballat a França, va contactar amb els Germans de les Escoles Cristianes oferint-los la direcció de la nova escola de Benicarló.

Al llarg de 1892 es van arribar als acords definitius per a l’arribada dels Germans: l’ensenyament seria gratuïta, el Sr. Cura es comprometia a lliurar mensualment 250 ptes. a la comunitat per al seu manteniment i es prometia l’enviament de tres Germans.

Acceptades per les dues parts aquestes condicions, D. Agustín Ferrer va dirigir cartes i circulars a diferents famílies de Benicarló sol·licitant-ajuda econòmica per al sosteniment de l’obra., A la qual immediatament van respondre diverses desenes d’elles.

Els Germans cridats a iniciar la vida lasal·liana a la nostra ciutat van ser: Gmà. Luis (Philippe Vedel Louis), Gmà. Adolfo Luis (Fernando Arquer) i Gmà. Esperato (Pere Serra). Després de la seva arribada, els Germans es van posar ràpidament mans a l’obra. El col·legi, amb cinc aules i capacitat per a 200 alumnes els estava esperant. Durant els dies 30 de setembre i 1 d’octubre es va procedir a la matrícula d’alumnes, sent el primer d’ells Vicente Sorlí Pellicer (mort el 25 d’agost de 1977).

Les classes van començar el dia 2 d’octubre, amb 72 alumnes. Tres mesos després eren 203 els alumnes inscrits, repartits en tres aules, superant totes les expectatives i possibilitats dels tres Germans. Per això es va sol·licitar l’enviament d’un quart Germà, petició que no es va poder atendre fins a maig de 1894, amb l’arribada de l’Germà Juan (Tomàs Fuster).

Arrencava així la marxa de l’obra lasal·liana a Benicarló.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Información cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies